àzeri

f

m

Etnologia

Individu d’un poble d’origen turc (del grup oghuz, instal·lat a l’Azerbaidjan des del segle XIV) que habita principalment la part baixa de la conca del riu Kura fins a la mar Càspia i que pobla també les valls de la regió geogràfica de l’Azerbaidjan i les zones veïnes del Caucas.

Els àzeris són de raça orientàlida. La forma de vida tradicional és basada en l’agricultura i en la ramaderia transhumant. Parlen una llengua del grup turquès i són de religió musulmana, majoritàriament de la branca xiïta. Viuen principalment als estats de l’Azerbaidjan, on a la meitat dels anys noranta constituïen el 83% de la població (uns 6 milions), i a l’Iran, on representen el 24% de la població i són la minoria més nombrosa (uns 13,5 milions). Hi ha també comunitats d’àzeris a Geòrgia, Rússia (Daguestan), l’Iraq i Armènia.