El nom deriva del jaciment occità de Mas d’Azil. Es caracteritza per la tendència microlítica de les peces de sílex, l’ús sovintejat d’os i de banya (sobretot els arpons de banya de cérvol amples i plans, amb una o dues rengleres de dents i un forat a la base). També són molt característics els palets o còdols pintats amb motius geomètrics. Als Països Catalans han aparegut indicis d’Azilià a Serinyà (Pla de l’Estany) i potser a la balma de Sant Gregori de Falset (Priorat); segons Lluís Pericot també cal considerar Azilià un dels nivells de la cova de La Cocina a Dosaigües (Foia de Bunyol).
m
Prehistòria