Centre comercial d’una àrea agrícola i ramadera, i també important centre turístic, on és celebrat periòdicament un festival internacional de música i teatre. És seu episcopal melquita i maronita. Ciutat fenícia d’escassa importància, s’hel·lenitzà amb la conquesta de l’Orient per Alexandre, i posteriorment prengué el nom d’Heliòpolis (‘Ciutat del sol’). Esdevingué colònia romana en el regnat de Juli Cèsar el 47 aC i August l’engrandí. Durant l’alt Imperi esdevingué la ciutat més important de la Celesíria. Islamitzada per Hālid ibn al-Walīd (635), es revoltà contra els omeies i el califa Marwān n'arrasà les defenses. Els cristians, amb la formació del regne llatí de Jerusalem, només n'obtingueren un tribut. El soldà mameluc Qalawūn la reedificà amb magnificència. Es veié gairebé reduïda als fonaments per l’atac de Tamerlà (1401) i després entrà en l’àmbit d’influència otomana, on perdé progressivament importància davant les veïnes Alep i Damasc, fet que s’agreujà després dels terratrèmols del 1664 i el 1750. El conjunt monumental era compost d’un pòrtic amb escales i columnes que donava pas a un pati hexagonal que servia d’entrada a un gran recinte rectangular, amb pòrtics i dos altars a l’aire lliure. Una gran escala duia al temple de Júpiter Heliopolità —transposició del vell Baal—, de la ciutat del qual es conserven sis enormes columnes del pòrtic exterior. Al costat d’aquest gran complex hi havia un temple més petit dedicat a Bacus, o a Venus-Atàrgatis. Resta encara en peu tot el conjunt, llevat del sostre, decorat amb un barroquisme oriental, que barreja elements grecs, romans i propis del país. Davant els dos temples n'hi ha un de petit, circular, dedicat a Venus. Teodosi construí una basílica dins el gran pati rectangular. Des de l'any 1984 està inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.
Aspecte del conjunt monumental de Baalbek
© Véronique Dauge / UNESCO