babisme

Bābiyya (ar)

m
Religió

Moviment religiós modern procedent de la secta xiïta de l’islam, fundat a Pèrsia el 1844 per Mīrzā ‘Alī Muḥammad de Šīrāz, el qual es declarà missatger de Déu i adoptà el títol de Bāb.

El babisme defensa la teoria de la revelació progressiva i predica que cap veritat no és definitiva. Demana una espiritualització de la religió, una condició més elevada per a la dona i altres reformes socials, com la supressió de la poligàmia, del concubinat i del comerç d’esclaus. El Bāb predigué la vinguda d’un enviat més gran que ell que alliberaria la humanitat. L’èxit de la seva predicació li guanyà l’enemistat dels elements ortodoxos que l’acusaren d’intents revolucionaris. Una vegada executat (1850) el fundador, el moviment continuà per obra d’un petit grup. El 1863 Mīrzā Ḥusayn ‘Alī (1817-92), un deixeble de Bāb, fill del ministre de la guerra, anuncià que ell era l’enviat predit pel Bāb. Prengué el nom de Bahā’ Alaāh (‘Esplendor de Déu’) i el moviment canvià el nom de babisme pel de bahaisme.