Tenen les extremitats d’una mateixa llargada i totes quatre coadjuven uniformement en el trasllat del simi. Tenen la cua ben desenvolupada i callositats isquiàtiques grans, sovint de colors vius. El pelatge és llarg i abundant. Els babuïns viuen en grups nombrosos constituïts per diversos harems, cadascun dels quals és format per un mascle adult, 4 o 5 femelles i els joves, que romanen prop de la mare fins a la pubertat. En cas de perill o quan viatgen, un mascle esdevé el cap i guia de tot el grup. La societat viu en un territori molt gran, pel qual es trasllada durant l’any. Els babuïns són omnívors: s’alimenten de fruites, arrels, petits rèptils, insectes, etc; a prop dels poblats, es dediquen a saquejar els conreus. Corren veloçment i es defensen bé dels atacs dels grans fèlids i de l’home. Són poc arborícoles i viuen entre roques als vessants de les muntanyes. Són exclusius d’Àfrica.
Papio cynocephalus
© Xevi Varela
El babuí anubis (P. anubis) té el pelatge espès i és de color d’oliva, amb la cara negra; viu a l’Àfrica intertropical, i n'existeixen diverses races locals. El babuí sagrat (P. hamadryas) és enorme i, a diferència de l’anterior, té pèl molt abundant al pit, una gran crinera i tofes auriculars. És de color gris i té les callositats isquiàtiques de color vermell viu. Procedeix d’Abíssinia, i n'hi ha alguna raça a l’Aràbia meridional. Els babuïns sagrats foren domesticats antigament pels egipcis, els quals els tenien en gran veneració i els momificaven.