Cobertes de pell de cabra o de pantera, empunyant el tirs, coronades d’heura, corrien i dansaven desenfrenadament per les muntanyes al so de címbals i cròtals, estrenyent contra el pit un cervatell. Al màxim de llur excitació devoraven carn crua i esdevenien així capaces de realitzar prodigis i crims. Foren anomenades també mènades i tíades. Les bacants foren representades tant cobertes de pells com mig nues o vestides amb robes transparents, amb els cabells a lloure. Foren tema decoratiu freqüent de la ceràmica àtica. Destaquen les bacants de Cal·límac i d’Escopes. L’art romà recollí el tema en pintures i relleus. Els artistes del Renaixement i posteriors han restat fidels a la tradició clàssica (Caracci, Rodin, etc).
f
Religions de Grècia i Roma