Llicenciat en enginyeria, amplià estudis a l’Institut Tecnològic del Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya), on es graduà el 1960. Posteriorment fou cap de recerca de la corporació aeronàutica Messerschmitt. El 1974, el president Suharto li demanà que tornés a Jakarta, on ocupà alguns càrrecs fins a ser nomenat, l’any 1978, ministre de Tecnologia i Recerca. Des d’aquest ministeri impulsà diversos projectes d’alta tecnologia, com la primera indústria aeronàutica del Sud-est asiàtic. El març del 1998 fou nomenat vicepresident per Suharto, amb el suport de les poderoses forces armades del país i del partit Golkar. Després de la caiguda del president Suharto (maig del 1998), com a vicepresident assumí interinament el càrrec de cap d’estat d’Indonèsia. Inicià importants reformes polítiques: restablí certes llibertats públiques, com la d’associació i expressió, i legalitzà el multipartidisme. Anuncià la convocatòria d’eleccions legislatives lliures, en les quals participaren 48 partits (juny del 1999). El gener del 1999 anuncià la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a Timor Oriental, amb el suport del govern australià i supervisat per l’ONU, que, celebrat el setembre del 1999, donà la victòria als independentistes. A l’octubre fou succeït per Abdurrahman Wahid i es retirà de la vida política.