bacil de Calmette i Guérin

BCG
m
Biologia
Medicina

Forma de Mycobacterium tuberculosis exempta de virulència, però amb la resta de les característiques iguals a les dels bacils típics, resultat de ressembrades successives de gèrmens virulents procedents de bous en un medi de cultiu constituït per fragments de patata parcialment immergits en bilis de bou glicerinada.

Hom l’aplica per a produir una infecció mínima, no evolutiva, que preservi de la primoinfecció tuberculosa. La vacuna BCG fou aplicada per primera vegada el 1921. És presentada fresca o bé liofilitzada. És aplicada per via oral els primers vuit dies de vida, o bé per vies hipodèrmica i intradèrmica, i per escarificació. El 1923, per invitació del doctor Turró, director del Laboratori Municipal de Barcelona, el doctor Calmette féu conèixer la tècnica de preparació de la vacuna; de llavors ençà hi ha estat preparat ininterrompudament. A hores d’ara, en què l’eficàcia de la vacunació sembla discutir-se, la seva indicació és restringida als individus —sobretot infants— no reactius a la prova de la tuberculina, que viuen en ambients d’alta prevalença de la malaltia.