Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc (sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre), els quals tenen clorofil·les a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina. No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina. Les cèl·lules de les bacil·lariofícies, anomenades sovint diatomees, són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques (epiteca i hipoteca), integrades cada una per una part plana o valva i una banda lateral o pleura, que encaixa amb la de l’altra teca; ambdues pleures constitueixen el cíngol. La valva presenta generalment porus o costes, que es resolen en porus més petits al microscopi electrònic. Aquests gravats poden formar dibuixos de gran bellesa, valuosos també a l’hora d’identificar les espècies. Els porus permeten l’intercanvi de substàncies entre el citoplasma i el medi. En certes diatomees, una de les valves (o totes dues) presenta una fissura longitudinal, la rafe, que permet que els moviments del citoplasma i del mucus, fregant sobre el substrat, originin el trasllat de l’alga. Això és típic d’un bon nombre de diatomees pennades, un dels dos grans grups de les bacil·lariofícies, de simetria bilateral, amb les valves allargades en forma de fus, i generalment de vida bentònica o epifítica (pennals). En l’altre gran grup, el de les diatomees cèntriques, no hi ha rafe, i les valves, generalment circulars, posseeixen una ornamentació radial, de simetria axial (centrals). D’entre elles dominen els representants de vida planctònica. Correntment es reprodueixen per divisió cel·lular. Cada una de les cèl·lules filles conserva una de les teques i regenera la que manca, encaixada a l’interior. Això acaba causant una disminució progressiva de la mida de la cèl·lula. De tant en tant (cada 2 a 5 anys) torna a les dimensions ordinàries mitjançant la fusió de dos protoplasts, que origina una auxòspora, que creix i s’envolta després d’un nou frústul (auxosporulació). Això és típic de les pennals. També algunes centrals formen auxòspores, sense prèvia fusió de dues cèl·lules. Moltes espècies d’aquest grup presenten reproducció sexual (d’isogàmia a oogàmia) amb la intervenció de gàmetes flagel·lats, dits micròspores. Algunes espècies planctòniques (Chaetoceros) formen hipnocists o estatòspores, silicificats, que actuen com a formes de resistència. Tant les cèntriques com les pennades són sempre diplòntiques. Les diatomees viuen a les aigües dolces, salabroses i marines, i també en llocs humits, com és ara els sòls, les molses i els murs humits. Les centrals són principalment marines i planctòniques. Les pennals són més aviat d’aigua dolça i bentòniques o epifítiques, i prefereixen les aigües fredes; tenen un paper fonamental en el plàncton marí nerític, on atenyen densitats enormes en èpoques d’aflorament d’aigües profundes (inici de primavera, tardor) i al plàncton de llacs, embassaments, rius. Les espècies planctòniques tendeixen a agrupar-se en colònies en cadena o en estrella, a acumular greix i a desenvolupar filaments que ajuden a llur sustentació. Les bentòniques solen posseir rafe i són animades per un moviment actiu. Les epifítiques es fixen sovint mitjançant peduncles gelatinosos. Les bacil·lariofícies són responsables d’una gran part de la productivitat primària de les aigües, que repercuteix en la producció de crustacis, peixos, etc. En llocs adequats (de poca fondària, aigües pobres en calci, riques en silici) arriben a sedimentar-se gruixos considerables de frústuls buits, que constitueixen la terra de diatomees. Les bacil·lariofícies són un grup antic, lligat a les crisofícies i potser a les xantofícies, que degué escindir-se aviat en les dues classes actuals, de les quals hom troba un abundant registre fòssil, important des del període juràssic. En són conegudes més de 5 500 espècies actuals, a les quals cal afegir un nombre equivalent d’espècies fòssils.
f
pl
Botànica
Bacil·lariofícies: a l’esquerra Asteromphalus hectatis (x600), a la dreta Caloneis amphisbaena (x500)
© Fototeca.cat
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.