badge
*

m
Heràldica

Distintiu generalitzat a l’Europa del s XV, i avui propi només de l’heràldica britànica.

És col·locat com un additament de les armes i de les cimeres, generalment sobre aquestes últimes o als costats. A l’edat mitjana el badge era portat també pels servidors o seguidors dels senyors feudals, i els qui ho eren de dos o més portaven la de cadascun d’ells com un distintiu de propietat. Els senyors acostumaven de portar-los també dins llurs estendards. Entre els exemples més coneguts de badges hi ha les tres plomes dels prínceps de Gal·les, la rosa vermella o blanca, respectivament, dels Lancaster i els York, la ginesta dels Plantagenet, la fulla de trèvol d’Irlanda, etc.