Fou introduït a Anglaterra (1860) per oficials de l’exèrcit, i el 1873, el duc de Beaufort, que el practicava a la seva residència de Badminton, li donà reglamentació definitiva. Els partits poden disputar-se entre dos contrincants (simple) o dues parelles (dobles), en pistes de 13,40 m per 5,20 m (6,10 m en els partits de dobles), dividides en dues parts per una xarxa d’1,55 m d’alçària. Els jugadors utilitzen una raqueta semblant a la de tennis, amb un mànec més prim i més llarg. En lloc de pilota hom colpeja un tros de suro o goma de forma semiesfèrica, amb la secció plana voltada de 14 a 16 plomes (volant o shuttlecock) i de 5 g de pes. El bàdminton és jugat principalment al Canadà, als EUA i als països del sud-est asiàtic, i es consolidà com a esport de competició després de la fundació de la Federació Internacional de Bàdminton (1934). El primer campionat del món fou celebrat el 1977, i és esport olímpic des del 1992.
m
Esport