Situada en un emplaçament estratègic, Bagdad ha heretat el paper de cruïlla de camins representat abans per ciutats de pròxima localització (Babilònia, Selèucia, Ctesifont), entre l’Àsia meridional, l’Àsia central, el Pròxim Orient i els llocs de pelegrinatge de Mesopotàmia i d’Aràbia. El sector oriental de la ciutat comprèn la part moderna, amb els edificis del govern, ambaixades i centres comercials, mentre que el sector occidental és més antic, amb carrers estrets i tortuosos. Resten pocs vestigis del passat, entre els quals destaquen la ciutadella, el palau dels abbàssides, avui convertit en museu, el minaret de Suq-el-Gazl, la tomba de Zubayda i nombroses mesquites. És centre comercial, polític i cultural de l’Iraq: té tres universitats. El canal de Suez i la desviació parcial de les rutes comercials minvaren la seva importància, però això fou compensat en part per la construcció del ferrocarril de Bagdad que uneix l’Iraq amb Turquia i, per extensió, amb Europa, amb una prolongació a Bàssora. Té indústria arrossera i farinera i manufactures de seda, coure, bronze, ceràmica i tabacs. La modernització dels transports i l’equipament de les regions productores de petroli han augmentat els intercanvis comercials: la ciutat exporta llana, catifes, sedes, articles de cuir i dàtils; importa cotó, productes tèxtils manufacturats, maquinària i te. A part les comunicacions ferroviàries i fluvials (Tigris), té l’aeroport internacional d’Al-Hunaydi. El segon califa abbàssida al-Manṣūr l’edificà com a capital (762-766) aprofitant un antic centre de comerç de caravanes que unien la Mediterrània i Pèrsia amb la ruta del golf Pèrsic. Bagdad cresqué aviat, i en temps de Hārūn al-Rašīd gaudia d’un gran prestigi a tot el món musulmà. Més tard, la capital del califat fou traslladada a Samarra (836-892), però Bagdad no se'n ressentí. Durant el s XI la ciutat decaigué a causa de les lluites del ja vacil·lant règim contra els turcs; finalment l’ilkhan mongol Hūlāgū la incendià i devastà (1258); el soldà mameluc Baybars tractà de reconquerir-la (1262) per restablir el califat, però no ho aconseguí, i la ciutat continuà com a capital de província turca. Tamerlà l’arrasà (1401), i els otomans l’ocuparen (1534). A part d’una curta dominació persa (1623-38), el seu paper fou obscur fins a la darreria del s XIX, que prengué importància sota els darrers otomans, sobretot gràcies a la construcció del ferrocarril Bagdad-Istanbul. Els anglesos entraren a la ciutat l’any 1917, i el 1920 fou designada capital del nou estat de l’Iraq.
Iraq. Santuari de Kazimiya, a Bagdad
© Fototeca.cat-Corel