bagràtida

f

m

Història

Membre de la dinastia dels Bagratuni, família d’origen armeni que regnà a Armènia des del 859 (a partir del 885 amb el títol de rei) fins el 1080.

Una branca instal·lada a Geòrgia assolí la unificació d’aquest regne sota Bagrat III (s XI). Els Bagratuni georgians regnaren, dividits en diverses branques, sobre Imerècia i Ibèria fins que llurs estats, entre el 1800 i el 1810, foren annexats a l’imperi rus, en l’estament principesc del qual figuraren amb el nom de Bagration.