bahrita

f
m
Història

Membre d’una branca primària de soldans mamelucs (1250-1390), de la qual sortí la dels burgites (1382-1517).

D’origen turc i mongòlic, els bahrites formaven la guàrdia dels aiúbides a l’illa d’al-Rawḍ al Nil. Entre els bahrites sobresurt la figura de Baybars (1223-1277).