Rebé la investidura del pseudocalifa abbàssida d’Egipte. Sotmeté definitivament Sèrbia (1389) i envaí Valàquia (1394). Aquell mateix any s’emparà del castell de Salona, un dels darrers reductes dels almogàvers. Influí directament en la política de Bizanci i assetjà Constantinoble (1396-1400), que fou alliberada per una flota francesa. A Nicòpolis (1396) anihilà el projecte de croada iniciat per les forces de Segimon d’Hongria i del comte de Nevers. S'enfrontà al perill mongòlic i, bé que s’alià amb el soldà mameluc Barqūq, el capitost mongòlic Tamerlà li arrabassà la part asiàtica dels seus dominis i el féu presoner, prop d’Ankara (1402). Morí en captivitat.