baihua
*

m
Lingüística i sociolingüística

Llenguatge comú utilitzat pel poble xinès, en oposició al wenyan, llengua escrita clàssica, instrument de la classe dels mandarins.

Des de la dinastia Yuan (s XIV) fou el llenguatge utilitzat en les obres literàries d’incidència popular, com el teatre, el conte i la novel·la. En una de les seves variants, el mandarí, basat en el dialecte que hom parla a Pequín, fou elevat per la República de la Xina a la categoria de “llengua nacional” ( guoyu ), per tal de superar les diferències dialectals. Actualment és anomenada “llengua comuna” ( putonghua ).