El nom és d’origen budista, basat en el simbolisme del lotus, flor pura tot i que arrela al fang. Té una doctrina basada en l’amor, en la pietat i en l’esperança de renéixer al País pur, sobre el lotus místic, als peus d' Amitābha . El seu caràcter esotèric i l’adventisme dels seus fidels, que esperaven l’arribada del bodhisattva Maitreya, l’havia de fer inspiradora d’una societat secreta, Bailianjiao. Féu la primera aparició important al s XIV i col·laborà en l’expulsió dels mongols i en la instauració de la dinastia nacional Ming. Sota els manxús, tractà de restaurar els Ming en dues insurreccions, el 1774 i en 1794-1803. La primera fou menada per Liu Song i s’estengué a quatre províncies. Malgrat la repressió consegüent, les seves activitats es prolongaren al s XIX sota diversos noms. Intervingué encara, a la fi de segle, en la revolta dels bòxers.