baining

f

m

Etnologia

Individu d’unes tribus agrícoles seminòmades de Nova Bretanya, de llengua no melanèsica, classificades sovint entre les pigmoides de Malàisia a causa de la baixa estatura (159 cm de mitjana) de llurs individus.

Són característiques llurs màscares d’escorça i de cistelleria, proveïdes d’uns llavis de grans dimensions. Els bainings sofriren greus pèrdues durant l’ocupació japonesa de l’illa en la Segona Guerra Mundial.