Limita a l’E amb el land de Burgenlan, Hongria i Eslovàquia, al N amb la República Txeca, i a l’W i al S amb els länder d’Alta Àustria i Estíria, respectivament. La capital és Sankt Pölten. Enclou en el seu territori l’àrea de la gran Viena, d’administració autònoma. El Danubi la divideix en dues parts, una de septentrional, en contacte amb el massís de Bohèmia, i una altra de meridional, accidentada per l’extrem oriental dels Alps. És una regió agrícola, drenada per la conca del Danubi (Kamp, Russbach, Traisen), a banda i banda del qual s’estenen les planes (Marchfeld, Tullner, Feld) cerealístiques i vitícoles (Wachau). La Baixa Àustria posseeix més de la tercera part de les terres arables del país i aporta, així mateix, una tercera part de la producció agrària austríaca. Juntament amb els cereals, hom hi conrea bleda-rave sucrera i patates. És la principal regió vinícola d’Àustria, amb prop d’un 60% de la producció austríaca. El bosc ocupa prop d’un 40% de la superfície del land . Hi ha plantes industrials al nord (Waldviertel i Weinviertel). La indústria es concentra prop de Viena (maquinària, teixits, química, metal·lúrgia) a l’àrea de Sankt Pölten, Amstetten i als voltants de Baden, que són alhora els principals nuclis de població. L’actual land de la Baixa Àustria té el seu origen en la constitució del 1920, per la qual Viena fou dotada d’una administració separada del conjunt de la Baixa Àustria històrica. Aquesta correspon aproximadament a la part occidental de la província romana de la Pannònia. Centre de la Marca creada per Carlemany l’any 803, la Baixa Àustria esdevingué posteriorment domini dels Babenberg (955-1246), d’Otokar II, rei de Bohèmia (1246-78), i de la casa d’Habsburg (1278-1918), sota els quals, ensems amb l’Alta Àustria, fou elevada a arxiducat (1453). Fou land federat de la república d’Àustria fins al març de l’any 1938, que Hitler s’annexionà Àustria i la convertí en província del Reich. En acabar la Segona Guerra Mundial fou ocupada per les tropes soviètiques fins a la signatura del tractat de pau de 15 del maig de 1955.