Baixa Califòrnia

península de Califòrnia

Península de Mèxic, a la costa occidental, compresa entre l’oceà Pacífic i el golf de Califòrnia.

Té una forma allargada (1 100 km) i estreta (entre 40 i 150 km d’amplada). La seva superfície és de 143 396 km2. Geològicament és formada per una gran falla que s’aixeca abruptament a la costa del golf i davalla més suaument vers la costa del Pacífic. Una sèrie de serralades de composició granítica ressegueixen la península en direcció NE-SW la península. Les més notables són les de Juárez, San Pedro Mártir, on hi ha el punt culminant de la península (3 095 m), La Giganta i San Lorenzo. Al sector central hi ha nombrosos volcans. A l’extrem nord del golf, el riu Colorado forma un delta. El clima és àrid, especialment a la part central, on forma un desert. Les temperatures poden variar molt (al voltant dels 0ºC als punts més alts i prop dels 40ºC a les zones baixes). Les precipitacions són en general escasses o molt escasses (menys de 100 mm anuals a les zones desèrtiques). El golf de Califòrnia fou explorat primerament per Francisco de Ulloa (1539-40). Al final del s. XVII els jesuïtes hi establiren colònies. La població ameríndia autòctona desaparegué a cau sa de les epidèmies introduïdes pels colonitzadors. Amb la independència de Mèxic (que no fou proclamada a la Baixa Califòrnia fins el 1822), les missions foren substituïdes per granges. Després de la guerra amb els EUA (1846-48), la península fou definitivament assignada a Mèxic. El 1887 fou dividida en dos districtes federals, origen dels actuals estats de la Baixa Califòrnia i la Baixa Califòrnia Sud.