La capital és Hannover. S’estén per la plana del nord, i limita al N amb Slesvig-Holstein, Hamburg i Mecklenburg-Pomerània Occidental, a l’E amb Saxònia-Anhalt i al S amb Turíngia, Hessen i Rin del Nord-Westfàlia. Comprèn dues regions geomorfològiques: la plana del nord i la regió dels massissos de l’Alemanya herciniana. La regió de la plana del nord ocupa gairebé tot l’estat i forma part de la gran plana de l’Europa septentrional, que aquí és més estreta, amb costes baixes i paisatges disposats en faixes zonals. La regió litoral és composada per unes àrees morèniques, sense pedres (marschen), que s’endinsen i segueixen els estuaris i són del mateix origen que els pòlders holandesos. El sòl és compost per llims i argiles fèrtils, que són aprofitats per a l’horticultura (llegums) i la ramaderia intensiva. Al sud de l’àrea litoral es combinen les terres agrícoles amb els boscs i les landes de bruguerola (landes de Lüneburg) amb un sòl sorrenc (geest), conseqüència del pas dels dipòsits glacials, on el principal recurs econòmic és la ramaderia. La regió de Hannover, travessada pel Mittellandkanal, és una àrea plana, sense vegetació, vegetació, constituïda per les terres de loess, explotades intensivament per a l’agricultura (blat, bleda-rave sucrera i fruita primerenca). El sud de l’estat correspon a la regió herciniana d’Alemanya, i és una àrea constituïda per granit, gneis i esquists que afloren en els massissos, entre els quals es troben les conques recobertes per formacions sedimentàries. Aquesta regió comprèn part dels horste del Harz, àrea essencialment minera on s’han desenvolupat nuclis industrials, i el Weserbergland. El land és drenat per les conques de l’Ems, del Weser i de l’Elba. El clima és en estreta dependència amb el relleu, però en general és continental, moderat, a mesura que avança cap al nord, per la influència marítima.
L’economia és basada en la indústria i els serveis. L’agricultura (bleda-rave, patates i cereals), que es fa al nord del país, és encara molt important, com també la ramaderia (al nord i a l’oest). La Baixa Saxònia posseeix dipòsits minerals per a proveir una important indústria (química, tèxtil, de l’automòbil, de maquinària pesant, d’instruments científics), molt afavorida alhora per una excel·lent xarxa de comunicacions.
Hannover és la ciutat principal, centre de desenvolupament industrial i nus de ferrocarrils del nord i el centre d’Alemanya. Altres centres comercials i industrials són Brunsvic, Hildesheim, Oldenburg, Osnabrück, Wilhelmshaven, Salzgitter, Wolfsburg i Göttingen.
El land actual té com a precedent el cercle de la Baixa Saxònia del Sacre Imperi, amb el qual es correspon en part. Al final de la Segona Guerra Mundial, després d’ésser ocupada pels anglesos, els canadencs i els nord-americans, esdevingué una regió administrativa de la zona d’ocupació britànica (1946), formada amb la província prussiana de Hannover i els estats alemanys de Brunsvic, Oldenburg i Schaumburg-Lippe. El 1949 fou incorporada a la RFA.