El nombre de la població baixkira, que s’estén també per les oblasti d’Orenburg, Čel’abinsk, Saratov i Kujbyšev i la República Autònoma dels Tàtars, és de prop d’1.500.000 (1993). Els baixkirs practiquen tradicionalment l’agricultura i la ramaderia, bé que ja en temps moderns el comerç i la indústria s’han desenvolupat considerablement. Són esmentats per primera vegada al segle X per Ibn Fadlan. Llur origen es remunta a la fundació de l’imperi de l’Horda d’Or. Esdevingueren musulmans sunnites entre els segles XIII i XIV. Després de la divisió de l’Horda d’Or pertangueren al kanat de Kazan’ i foren tributaris dels tàtars fins el 1552, que passaren sota la dominació russa d’Ivan IV el Terrible. Es rebel·laren diverses vegades des de mitjan segle XVII fins al 1774. Les revoltes més importants s’esdevingueren durant els períodes 1705-11 i 1735-40. El 1774 s’uniren a l’aixecament de Pugač'ov sota la direcció de Salavat Julajev (remarcable poeta en llengua baixkira). La derrota d’aquesta darrera revolta comportà la deportació d’un gran nombre de baixkirs. D’ençà del 1789 formaren un exèrcit fronterer semblant al de cosacs, el qual fou annexat el 1874 a l’exèrcit cosac de l’Ural. Els baixkirs no tingueren cap organització política pròpia fins a la fundació de la RSSA de Baixkíria.
f
m
Història
Etnologia