A l’inici de les armes de foc portàtils (ss XV i XVI) la bala era esfèrica i de plom massís; aproximadament, el calibre era de 18 mm i el pes de 30 g. Hom l’emprava en armes, d’ànima llisa, que eren carregades per la boca. Hom anà perfeccionant-la per aconseguir que s’ajustés al calibre del canó: bala perllongada (1662), bala embolicada amb tela (1750), etc. La introducció de les armes d’ànima estriada, carregades per la culata, donà lloc al tipus modern de bala amb embolcall de llautó o d’acer extradolç i de forma cilíndrico-ogival o cilíndrico-ovalada, acoblada a una beina i que s’ajusta per ella mateixa en passar de la recambra al canó. Actualment, dins l’estandardització de l’armament, hom tendeix a disminuir el calibre i el pes dels projectils d’arma portàtil, tot compensant-ho amb una velocitat inicial més gran i amb l’ús de fusells automàtics que permeten de disparar a ràfegues.
f
Militar
Diferents tipus de bales
© Fototeca.cat
Projectil massís de les armes de foc portàtils; els altres projectils d’armes de foc són inclosos en els tipus anomenats bombes o granades .