balada

f
Literatura

A partir del s XVIII, composició poeticonarrativa, de to popular i contingut llegendari o històric, sigui de procedència tradicional i folklòrica ( cançó popular ), sigui de creació sàvia, bé que inspirada en la veu popular.

Walter Scott, Herder, Goethe, Schiller i altres autors anglesos i alemanys, com Wordsworth, Coleridge i Uhland, afinaren aquest nou gènere, que esdevingué típic del Romanticisme. D’acord amb la nova accepció literària, alguns poetes romàntics catalans qualificaren determinades creacions seves de balada (Tomàs Aguiló, Francesc Pelagi Briz, Apel·les Mestres), com també ho han fet d’altres lírics més recents, bé que, en general, donant un abast més imprecís a aquest mot (Josep Carner, Carles Riba, Josep M. de Sagarra, J.V. Foix, Tomàs Garcés).