Pertany al de la “cançó de dansa”, com era a França el virelai i el rondeau i a Catalunya i a Provença la dansa, amb els quals sovint es confon. El terme (en provençal balada, en francès ballade, en italià ballata ) no és documentat abans del primer terç del s. XIII. La balada, semblantment a d’altres gèneres afins, duia refrany (tornada) inicial, cantat pel cor de balladors, i estrofes —generalment tres—, interpretades pel solista, el qual menava la dansa; després de cada estrofa tot el refrany era repetit pel cor. El contingut era líric, profà o religiós; però no manquen balades dramàtiques i narratives. La poesia trobadoresca en féu un gènere culte; formalment, prescindí del refrany inicial, però el mantingué al final de l’estrofa. Fins al segon terç del s. XIV la balada era cantada monòdicament; a partir d’aleshores, ja fou tractada en polifonia. Els poetes francesos Oton de Granson, Deschamps i, sobretot, Guillaume de Machaut convertiren la balada en un gènere extremament culte i refinat, regit generalment per versos amplis i sense refrany inicial, i n'imposaren una nova concepció, tant en poesia com en música, així com en el contingut i en la forma. Als Països Catalans, cal destacar la balada de Cerverí de Girona Si voletz que'm laix d’amar —tractada segons la forma del rondeau —, la Ballada dels goits de Nostra Dona, a ball redon , del Llibre Vermell de Montserrat (amb música monòdica del tipus de la ballata italiana) i les d’Andreu Febrer ( Ai! cors avar, escàs, rics de mercè ), Jaume Escrivà, Lleonard de Sors, que n'escriví almenys tres, Lluís de Vila-rasa, Castellnou, amb cinc de molt famoses, i Pere Torroella, amb una de contaminada amb altres formes ( No sent, ne veg, ne oig, ne conec res ); Joan Roís de Corella titulà Balada (dita de la garsa i l’esmerla ) el seu virelai Del mal que pas no puc guarir , i en ple s. XVI, encara, Pere Serafí anomena ballada la peça Qui està trist, com cantarà, amb refrany i sis estrofes, cadascuna formada per un trístic i un vers de tornada, estructura corrent de la dansa catalanoprovençal.
f
Música
Literatura