Té per finalitat de comprovar les anotacions realitzades, presentar la situació de les finances, reflectir el conjunt d’operacions d’un grup de valors o de tots els d’un patrimoni i justificar aspectes parcials del control administratiu. La llei mana que hom el faci periòdicament (generalment una vegada l’any) i que sigui consignat en un llibre especial, dit d’inventaris i balanços; d’altres entitats no empresarials també tenen l’obligació de formular balanços i presentar-los a les oficines administratives corresponents. L’obligació legal dels comerciants de fer el balanç periòdicament, que té unes implicacions públiques (sobretot de caràcter fiscal), és ordenada, a més, per tal que puguin adonar-se dels guanys o de les pèrdues que han tingut, fer-ho saber als socis en les societats mercantils i garantir els drets dels creditors. És per això que la llei regula, amb més o menys precisió, segons els casos, la forma de determinar el valor de cada partida de l’actiu i del passiu, i àdhuc forneix models obligatoris de balanç (bancs, societats d’assegurances, etc.).
m
Dret
Comptabilitat