Per als antics bastiments de fusta i de vela el balanç era sovint causa de naufragi; els bucs metàl·lics porten aletes estabilitzadores, aletes de balanç i diferents tipus d’estabilitzadors, per tal de disminuir el balanç. Per a estudiar el balanç hom distingeix el balanç en aigües tranquil·les i el balanç entre ones. El primer, que s’esdevé quan el vaixell flota en aigües encalmades, és originat en cessar d’actuar sobre el bastiment una força exterior que, sense alterar-li el desplaçament, l’havia escorat, i a causa del parell d’estabilitat que tendeix, balandrejant-lo, a tornar-lo a la posició d’equilibri redreçat. El balanç entre ones, que s’esdevé quan un vaixell flota, entravessat a la mar, en aigües sotmeses a una successió d’onades, és causat pels canvis constants d’inclinació del pla normal a la superfície trocoidal de l’onada, al qual tendeix a adaptar-se el pla diametral del vaixell tot cercant la posició d’equilibri, per efecte del parell d’estabilitat.
m
Transports