Aquest és constituït pels béns físics del país (cases, fàbriques, eines, terrenys, carreteres, estocs de productes acabats, etc) i per la diferència entre els drets de les unitats econòmiques del país sobre béns d’altres països i els drets d’estrangers sobre béns del país. Les posicions deutores i creditores entre ciutadans del país (bitllets en circulació, deute públic interior, títols de propietat, préstecs, etc) no formen part del capital nacional, puix que en efectuar el balanç consolidat constitueixen partides del signe contrari, que resten cancel·lades. El balanç del capital nacional, juntament amb la força laboral i la tècnica, és un element determinant de la potencialitat econòmica del país, de manera que sol existir una relació estreta entre el capital nacional existent i el producte nacional d’un període determinat. Atès que a tot actiu correspon un passiu, és a dir, que tot actiu té un titular, el càlcul del capital net del país —a part l’augment o la disminució, derivats del saldo de drets amb l’estranger— pot ésser efectuat per la suma del valor dels béns reals (cases, terrenys, etc) o per la suma dels passius corresponents o drets nets —després de cancel·lats els drets en cadena— de diferents graus d’exigibilitat de les persones i de les institucions del país. Bé que el capital nacional pot ésser considerat un, la seva atribució a uns titulars de drets comporta la seva divisió. Aquesta divisió dóna lloc a uns determinats modes de producció i, per tant, afecta la capacitat productiva del país i condiciona bàsicament l’apropiació de l’excedent.
m
Economia
Dret