La balança de pagaments registra a la columna deutora (pagaments) les diferents maneres en què la moneda d’un país és facilitada als estrangers (en pagar importacions, fer turisme fora dels límits nacionals o efectuar inversions en altres països, per exemple). A la columna creditora (ingressos) registra els camins pels quals els residents a l’estranger tornen aquesta moneda (entre altres, en pagar les exportacions, en efectuar despeses turístiques o, simplement, en enviar al país d’origen diners guanyats per treballadors emigrats). Aquests diferents orígens i motius de les transaccions han obligat a una sistematització de la balança de pagaments com a document comptable, iniciada ja per la Societat de Nacions, i actualment portada pel Fons Monetari Internacional, que en cada report anual suggereix la modificació o la interpretació adient. En la seva representació més corrent la balança de pagaments es divideix en tres tipus de comptes: béns i serveis, transferències, i capitals i or monetari. El compte de transferències ha estat introduït recentment per reflectir, sobretot, les remeses dels emigrants que treballen a l’estranger. Amb anterioritat hom distingia només entre transaccions corrents i moviments de capital i or monetari. Hom entén per moviments de capital i or monetari el registre de totes les transaccions representatives de canvis en la posició creditora-deutora del país en qüestió pel que respecta a la seva possessió d’or i d’altres reserves monetàries. Per oposició, les transaccions corrents es defineixen com aquelles que no suposen canvis en la posició creditora-deutora internacional. Aquesta distinció continua essent útil per a donar contingut a l’expressió “dèficit o superàvit de la balança de pagaments”, car, pel seu caràcter de document comptable amb doble entrada, la balança de pagaments s’ha de tancar equilibrada. La interpretació més corrent del concepte de desequilibri de la balança de pagaments és aquella que el lliga al saldo de la balança de transaccions corrents, que reflecteix el resultat dels fluxos de béns i serveis entre el país i l’estranger. Els moviments de capital i or monetari reflecteixen la forma com el país en qüestió ha compensat el desequilibri en la balança de transaccions corrents. Normalment, però, hom diu que la balança de pagaments ha tingut dèficit o superàvit si l’exercici s’ha tancat, respectivament, amb disminució o augment de les reserves d’or i monedes estrangeres.
Classificació de comptes en la balança de pagaments
| A: béns i serveis | |
| 1. mercaderies | |
| 2. or no monetari | |
| 3. nolis i assegurances sobre transports internacionals | |
| 4. altres transports | |
| 5. turisme i viatges | |
| 6. rendes d’inversió | |
| 7. transaccions governamentals | |
| 8. altres serveis | |
| B: transferències | |
| 9. del sector privat | |
| 10. del sector públic | |
| C: capitals i or monetari | |
| 11. capital privats a llarg terme | |
| 12. govern central | |
| 13. institucions monetàries | |
| 14. errors i omissions | |