Com que no té ampit (diferentment de les finestres), hom la protegeix amb una barana situada arran de la paret o a la llosana volada que moltes vegades és col·locada davant el balcó. A partir de l’inici del seu ús, al Renaixement tardà, la importància assolida pel balcó en l’arquitectura del Barroc, al s. XVII, va lligada a la seva missió d’allotjament per a presenciar espectacles: especialment les processons, que recorrien els carrers, i també d’altres manifestacions ciutadanes, com és ara les representacions teatrals. Les actuals llotges dels teatres són una evolució d’aquests balcons. Els balcons, que hom obrí fins i tot en cases de construcció anterior, esdevingueren, d’altra banda, les parts principals de les façanes; sovint amb notables baranes de ferro forjat (els balcons més antics datats a Barcelona, d’Antoni Bellera, són precisament de ferro forjat), en les grans solemnitats eren guarnits amb domassos i es convertien en una manifestació exterior de lluïment dels habitants de les cases. La gran importància assolida pel balcó en l’arquitectura burgesa no racionalista dels segles XIX i XX obeí sobretot a aquest motiu exhibicionista, tot i que la seva funció de tribuna per a presenciar qualsevol tipus de manifestació, desfilada, etc, continuà vigent.
m
Arquitectura
Balcons d’un edifici
© C.I.C-Moià
Obertura de l’alçada d’una porta, o més alta encara, feta a la paret d’un edifici per il·luminar-ne i ventilar-ne l’interior.