Inicià els seus estudis amb R. Marull, i estudià piano amb A. Roger, aprenentatge que abandonà per iniciar-se en la guitarra amb J. Pou, seguint el mètode de D. Aguado. Posteriorment s’inicià en la bandúrria, instrument amb el qual es distingí formant un quartet amb el qual tocà per les comarques gironines, el sud de França, Alemanya, Àustria, Bèlgica i Itàlia.
Inventà un nou tipus de mandolina, amb afinació de bandúrria però amb cordes simples, diferent de la mandolina milanesa que resultava difícil d’afinar i poc apta per a determinats tipus d’escales, com l’andalusa. El nou instrument, construït a Alemanya i a Barcelona, s’anomenà mandolina espanyola, i Cautera escriví per a ella alguns tractats pedagògics (La escuela de la mandolina, 1900) així com preludis, estudis, capritxos i arranjaments per aquest nou instrument. Inventà també el piano amb pedaler (piano-pédalier), un sistema aplicable als pianos per a moderar la intensitat de pulsació i de sonoritat. El nou sistema, pensat per a acompanyar instruments de corda, es presentà a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona, i a l’Exposició del Teatre i de la Música de París del 1898.