Estudià taquigrafia a l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona, on es graduà. Més tard, exercí com a professor de taquigrafia al Col·legi Mercantil (1879-81) i al Centre de la Joventut Mercantil de Barcelona (1880-82). El Centre Taquigràfic Barcelonès el designà president (1880-81). Afeccionat al periodisme, s’inicià com a col·laborador a “La Reforma” (1881-82) i a “La Voz de Catalunya” (1883-85). Treballà també amb Vallès i Ribot, secretari de Pi i Margall. El 1886 emigrà a l’Uruguai, on s’establí per poc temps a Montevideo i posteriorment, fixà la seva residència a Buenos Aires. Fundà i dirigí el setmanari català “La Papallona” (1887-88) i col·laborà a “La Idea Liberal”. Fou secretari de la comissió directiva de la societat de socors mutus Montepio de Montserrat (1857) de Buenos Aires, fundada pel català Gil Gelpí i Ferro. El 1889 tornà a la capital de l’Uruguai, on reprengué la seva activitat com a taquígraf. Amb motiu del IV Centenari del Descobriment d’Amèrica, publicà l’àlbum Montevideo-Colón . Hi fundà l’Academia de Taquigrafía, de la qual fou president fins el 1894. Fixà definitivament la seva residència a Buenos Aires; abandonà la taquigrafia i es dedicà a l’ensenyament de tenidoria i comptabilitat. Membre de l’Asociación Patriótica Española, on exercí diversos càrrecs, intervingué en la fundació del Centro Republicano Español. Dins de la seva obra escrita, cal destacar el llibre Tratado de taquigrafía del sistema Martí de la escuela catalana (1892). En reconeixement a la seva obra, rebé un diploma d’honor i una medalla a l’exposició universal de Xicago (1894) i la menció al millor mètode d’ensenyança de taquigrafia. A Catalunya, l’Acadèmia Taquigràfica de Barcelona el designà, el 1892, soci honorari.