Els grecs donaren als balears el nom de γυμνἠται (‘els qui van nus’). El problema de l’origen no és gens clar. Els balears històrics eren descendents de la població prehistòrica de les illes, la qual ha estat considerada com el resultat d’una base ètnica difícil de precisar sobre la qual influïren aportacions procedents de les restants illes de la Mediterrània. La cultura dels balears és la vella cultura dels talaiots (talaiot) desenvolupada per importacions cartagineses, hel·lenístiques i, finalment, romanes, que durà amb un caràcter fortament arcaïtzant fins molt tard del temps de l’imperi Romà. Els balears vivien en poblats rudimentaris, que en moltes ocasions no eren sinó els de la cultura dels talaiots tornats a utilitzar parcialment, i enterraven els morts, principalment, en coves naturals o artificials. Malgrat les notícies referents a l’economia florent dels balears, les condicions sociològiques no devien ésser gaire bones, per tal com durant el s VI aC i els segles successius una bona part de la població masculina emigrà per formar part de les tropes mercenàries dels cartaginesos. Els texts grecoromans que esmenten els balears, tots d’època tardana, els presenten com una població primitiva, que vivia en coves, força afeccionada al vi, el qual no era produït a les illes, i també a les dones, fins a arribar a canviar per una esclava tres o quatre homes. Els autors clàssics destaquen com a ritu nupcial dels balears que la núvia jeia amb tots els convidats a les noces abans de fer-ho amb el marit, i rebia presents de cadascun d’ells; també parlen, com a ritu funerari, del fet que els cadàvers eren destrossats i ficats dins un vas que enterraven sota un gran munt de pedres. Però semblants costums eren atribuïts també a altres pobles mediterranis de cultura primitiva, i és possible que es tracti de les interpretacions dels navegants grecs. La major fama dels balears en l’antiguitat fou aconseguida per llur habilitat en l’ús de la fona, i formaren part, com a foners, de les tropes més escollides de l’exèrcit cartaginès en les guerres de Sicília i durant la segona guerra Púnica. L’any 406 aC les fonts històriques esmenten el reclutament, pels cartaginesos, de mercenaris balears per a lluitar contra les colònies gregues de Sicília, i sembla que, acabada aquesta fase de la guerra, passaren a formar part de la guàrdia personal de Dionisi de Siracusa. També són esmentats els foners balears en la revolta dels mercenaris a Cartago (l’any 240 aC) i entre les tropes que Anníbal transportà a Itàlia en atacar Roma (batalles de Trèbia i Cannes, els anys 218 i 216 aC), i finalment, ja a l’Àfrica en la darrera batalla d’Anníbal (Zama, any 202 aC) s’esmenta un petit contingent de foners balears.
f
m
Història