balinès
| balinesa

f
m
Etnologia

Individu d’un poble indonesi que habita l’illa de Bali i parcialment l’illa de Lombok.

Els balinesos (uns tres milions el 1982) han sofert la influència de successius poblaments javanesos i de la civilització índia. Llur activitat principal és l’agricultura, en la qual han arribat a un elevat desenvolupament de les tècniques d’irrigació, principalment en el conreu de l’arròs. Destaquen en el treball de la fusta i dels metalls i en el teixit. La islamització de Java (s XIII) motivà que l’art hindú javanès es refugiès a Bali, on encara perdura. Entre els monuments de l’illa sobresurten el temple excavat de Tampak-siring i el santuari de Sangsit. Viuen en comunitats locals importants, amb tendència a l’endogàmia. L’organització familiar és gairebé nuclear, de residència patrilocal i amb relacions de parentiu bilineal. L’antiga religió autòctona, practicada per la majoria de la població, és influïda per elements de l’hinduisme, particularment del bramanisme sivaïta. El sistema de castes existent és menys estricte que l’indi; les tres castes més altes constitueixen una part molt petita de la població (el 93% dels balinesos són sudres).