balkar

f

m

Etnologia

Individu d’un poble turc del Caucas septentrional establert a la República dels Kabardins i dels Balkars, a les valls altes del Baksan, del Čegem i del Terek.

Els balkars (uns 61 000 individus el 1979) són pastors muntanyencs de religió musulmana (sunnites). El nombre de balkars era de 42 666 el 1939. Acusats de col.laborar amb els alemanys durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 foren parcialment deportats a l’Àsia central, una part de llur territori fou cedit a Geòrgia i el seu nom desapparegué de la república. El 1957 la república dels Kabardins recobrà el nom primitiu i fou permès als balkars de tornar de l’exili.