Les evolucions, molt simples, eren acompanyades d’una melodia reiteradament exposada per un violí, i ritmades, a més, amb un bombo. El parlament consistia en les queixes d’uns vells al batlle i al rector perquè, casats amb dones joves, balafiadores i frívoles, el bon ordre de la casa, l’economia dels marits i llur atenció personal n'eren perjudicats. Com en la major part dels balls populars de la Catalunya Nova, els trets de gràcia i cortesia n'eren absents: tots els papers, també els femenins, eren assumits per homes de la confraria, disfressats i alcofollats fins a la cosa grotesca; i també el parlament, del qual es conserven diferents versions, sempre poc o molt escatòlogiques i amb referències a la vida política local, era d’una comicitat bufa. Ha perdurat fins a l’època actual.
m
Folklore