Espècie de baixa dansa, generalment de compàs ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l’absència de salts. A la primera part, o començament , les parelles fan una mena de passeig, marcant els passos al ritme de la tonada, mentre cada ballador sosté, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora. A la segona part, o caiguda , ballador i balladora dansen l’un de cara a l’altre, s’acosten, s’allunyen, es canvien de lloc, amb més moviment de braços i cames. És freqüent en el ball pla el moviment anomenat rístol, o giravolt de la balladora sobre si mateixa i sota el braç que el ballador li enlaire per fer-li com un pont. Amb el crit i la realització del rístol s’incorpora una nova parella al ball ja començat, sempre obert. Molt sovint el ball s’acaba amb una precipitació del ritme que invita a saltar.
m
Dansa i ball