Ha estat practicat per gairebé tots els pobles, primitius i civilitzats. La sardana n'és un exemple, entre els més evolucionats de tècnica coreogràfica. Moltes danses religioses no han estat sinó simples balls rodons, a vegades al voltant d’algun objecte simbòlic. El Llibre vermell de Montserrat ha fet arribar, des del s XIV, un testimoniatge de la Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó , i d’un Cant de l’Ave Maria a ball rodó . Al Principat, entre la pagesia, han estat molt populars els balls rodons entorn d’un arbre (ball de l’arbre), d’un foc (la nit de Sant Joan), o d’una font, possibles reminiscències de cultes antics. La forma del ball rodó s’estén també a fragments d’altres danses més complicades.
m
Dansa i ball