ballaruga

Conus sp (nc.)

f
Malacologia

Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, que comprèn un gran nombre d’espècies (unes 400), totes marines.

Són de dimensions molt variables, des d’1 o 2 cm fins a 10 o 12 cm de llargària. La conquilla té la forma de dos cons units per les bases; un d’ells és l’espiral i pot ésser molt aplanat, i l’altre és la darrera volta de l’espira i té una obertura llarga i estreta. La superfície de la conquilla és llisa i de colors variables, generalment molt vistosos, amb taques o ratlles d’altres colors. Les ballarugues són carnívores i s’alimenten de cucs marins i de peixos petits, i tenen l’extremitat cefàlica acabada en una trompa que té una o diverses dents radulars modificades, molt agudes, que en clavar-se a la presa li inoculen el verí secretat per una glàndula salival especialitzada. Els exemplars més grossos poden causar ferides molt doloroses i a vegades greus a l’home. La majoria d’espècies habiten les mars càlides tropicals, especialment a la zona indicopacífica, i també són freqüents a les costes atlàntica i pacífica d’Amèrica i a les costes d’Àfrica. L’espècie C. gloriamaris , de les costes de les Filipines i d’Indonèsia, és una de les més grans i vistents. C. marmoreus, C. nobilis, C. textilis i moltes d’altres espècies són igualment apreciades. A la Mediterrània és molt freqüent la ballaruga cònica ( C. mediterraneus ), d’1 o 2 cm, que manca de vistositat i és inofensiva. Viu entre les algues, a la zona costanera superior.