Consistia en una barra d’aproximadament un metre de llargària, al llarg de la qual es podia desplaçar una barra petita (més tard dues, tres i fins i tot quatre) d’uns 70 cm, perpendicularment a la primera. Per al càlcul de l’altura d’un estel, hom dirigia dues visuals que havien de passar pels extrems de les barres petites i arribar a l’estel i a l’horitzó, respectivament. Tot i ésser menys precís que el quadrant o l' astrolabi nàutics, fou molt emprat, especialment al s XVI, pels navegants.
f
Astronomia