ballooning

*

m

Geologia

Mecanisme d’emplaçament de roques magmàtiques a l’escorça terrestre caracteritzat per la contínua ascensió de magma cap a la part central del plutó, que en produeix l’inflament.

El concepte fou proposat per Ramsay (1981) per a l’emplaçament del batòlit de Chindamora, a Zimbàbue. Gran part del volum necessari per a l’emplaçament del plutó s’obté de la deformació de l’aurèola encaixant en inflar-se radialment la cambra magmàtica. Els plutons emplaçats pel procés de ballooning solen tenir seccions horitzontals circulars o el·líptiques, zonació concèntrica de les diferents fàcies plutòniques i una fàbrica paral·lela al contacte, present tant als granits com a les roques encaixants.