Omplert amb hidrogen o heli, l’escapament per l’obertura inferior del gas expandit en ascendir assegura que l’interior de l’embolcall no és mai a gran pressió, la qual cosa fa innecessari de construir-lo amb materials molt resistents ans permet d’usar materials força més lleugers, bé que resistents a les baixes temperatures (-75 °C) (p ex, fibra de polietilè d’uns 10-25 µm de gruix), i, en conseqüència, és possible de realitzar embolcalls capaços de contenir fins a un milió de metres cúbics de gas. Un volum tan gran els fa possible d’elevar uns 1 000 kg fins a 50 km d’altura. La pèrdua del gas expandit fa que el baló descendeixi al cap d’algunes hores (de 2 a 10 hores de vol), moment en què s’allibera la barqueta, que aterra amb paracaigudes.
Fases del seguiment d’un baló estratosfèric obert: obtenció de dades per ràdio, localització de la trajectòria de caiguda i recollida de la barqueta d’instruments
© fototeca.cat