Arribà a València després dels fets del Crit del Palleter, i dirigí una revolta popular contra afrancesats i francesos; s’apoderà de la Ciutadella (5 de juny de 1808), on la Junta Suprema havia acollit els francesos establerts a València; en foren assassinats dos-cents (més cent quaranta-tres el dia 6, davant la plaça de bous). Terroritzada, la Junta l’acceptà com a vocal. El dia 7, però, en iniciar-se la repressió dels revoltats, fou detingut per les autoritats i traslladat a Palma (Mallorca), on el seu nebot Fèlix Merino intentà de provocar una revolta per a salvar-lo. Fou condemnat a mort i executat a València, el 4 de juliol.