Fill de pare barceloní i militar al servei de Carles III (Josep Ignasi de Masdéu i de Grimosacs). Jesuïta, a Catalunya, des del 1755. Era professor de lletres humanes al col·legi de Cordelles, a Barcelona, quan fou exiliat a Itàlia. Residí a Ravenna i a Faenza. Del 1799 al 1806 ensenyà filosofia a Piacenza, on publicà l' Eticae epitome (1804) i contribuí a la renovació d’una filosofia cristiana d’empremta cerverina. Passà a Cremona i a Bolonya, i el 1815 a Mallorca, com a professor de filosofia.