Cortesà, segons Lluís del Milà, amic seu, de la cort dels ducs de Calàbria. Cavaller. Ja gran, Ferran d’Aragó, el duc de Calàbria, li encarregà la traducció al castellà de l’obra poètica d’Ausiàs Marc: Las obras del famosísimo filósofo y poeta mossén Osias Marco (1539, reeditada a Sevilla el 1553). Comprèn, en edició bilingüe, quaranta-set poesies sense la tornada (càntics, d’amor, morals, de mort, espirituals). Intentà d’adaptar al castellà el decasíl·lab català, fet que dona a la versió, bastant lliure i deformada en algun cas conceptualment (si creia que els conceptes eren irreverents), un ritme forçat i dur.
Possiblement, pot ésser identificat amb Baltasar Escrivà de Romaní i Senna (Ecrivà), fill d’Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní, que fou primer baró de Beniparrell i comanador de Sant Jaume i morí vers el 1547.