Durant la Segona Guerra Mundial milità en l’oposició, partidària de l’Eix. Diputat del partit nacionalista (1953), fou ministre de justícia (1961-66) i de policia (1966). Braç dret de Hendrik Frensch Verwoerd , el 1966 el succeí com a cap del partit i primer ministre i en continuà la política d' apartheid. En les eleccions de l’any 1977 el seu partit assolí una gran majoria al parlament, en bona mesura per l’aïllament internacional del país. El 1978 dimití i fou succeït per Pieter W.Botha; tanmateix, fou elegit president de la república, però hagué de dimitir el 1979, arran d’un escàndol governamental.