És un important nucli industrial (indústria siderúrgica, alimentària, química i tèxtil, refineries de petroli, construcció naval i aeronàutica) i un centre comercial. Posseeix un dels ports més importants dels EUA, exportador principalment de cereals, cotó, tabac, carbó i derivats del petroli, i té aeroport. És un centre de comunicacions ferroviàries, per carretera, marítimes i aèries. Centre d’ensenyament superior, té nou universitats i colleges, entre els quals destaca la Johns Hopkins University, fundada l’any 1876.
Malgrat que el primer establiment tingué lloc a mitjan segle XVII, la ciutat no fou fundada fins l’any 1729. Rebé el nom del fundador de Maryland, Cecil Calvert (lord Baltimore). Des del seu origen la ciutat es convertí en refugi dels catòlics que fugien d’Anglaterra, pel qual fet l’element catòlic hi ha tingut una gran preponderància; n’és una prova la fundació del primer bisbat catòlic dels EUA (1789), la del primer seminari i la celebració de tres concilis plenaris (1852, 1866 i 1884), que determinaren molts aspectes de l’administració i la disciplina de l’Església Catòlica als EUA. Alhora, però, Baltimore ha estat també la primera ciutat a adoptar el principi de tolerància religiosa i un dels centres difusors de la cultura liberal considerada heterodoxa (americanisme). Durant la revolució nord-americana, en ocupar l’exèrcit britànic Filadèlfia, Baltimore esdevingué la seu del congrés continental (1776-77). Durant la Guerra de Secessió, Baltimore, així com tot Maryland, es mantingué lleial a la Unió.