balutxi

f
m
Etnologia

Individu d’un poble de llengua irànica occidental que habita des dels segles XII-XIII el Balutxistan (especialment la part oriental que pertany al Pakistan) i la zona sud de l’Afganistan.

Els balutxis (aproximadament uns 5 milions d’individus a mitjan anys noranta) són de raça índida, amb influències àrabs i turques. Llur activitat principal és la ramaderia transhumant, bé que algunes tribus practiquen l’agricultura. Són dividits en nombroses tribus patriarcals, i són de religió musulmana, majoritàriament sunnites, amb importants restes de creences preislàmiques. Habiten en típiques cabanes en forma de mitja bota.