Situada als contraforts del Steigerwald, la ciutat s’ha desenvolupat al voltant de la catedral. És un important nucli industrial (indústria tèxtil, elèctrica, de maquinària, de mobles, d’adobs) i un entroncament de ferrocarril i de carreteres. Els barris industrials i els residencials s’estenen a l’oest del nucli de la ciutat antiga. Té universitat. Posseeix abundants edificis medievals, entre els quals sobresurt la catedral (ss XI-XIII), erigida el 1007 per Enric II al lloc on al s VIII havia existit una seu reial franca, que inclou importants escultures ( Cavaller de Bamberg ). Altres construccions remarcables són la casa de la ciutat, obra del s XV reformada al XVIII, sobre una illa, en el Regnitz; el palau arquebisbal, renaixentista, i el de Pommersfelden, important monument de l’arquitectura barroca alemanya. Conserva a la seva biblioteca un manuscrit que conté un centenar de motets a tres veus que data aproximadament del 1250. Té l’origen en un establiment comercial sorgit al peu del castell dels Babenberg. L’emperador Enric II hi fundà el 1007 un bisbat, els titulars del qual la feren centre d’un poderós principat eclesiàstic ( bisbat de Bamberg). El bisbat fou secularitzat el 1803 i la ciutat fou incorporada, ensems amb aquest, a Baviera. Centre cultural i humanístic durant l’edat mitjana, fou la segona ciutat on s’instal·là la impremta. El seu dret penal, codificat el 1507, fou el model de la constitució criminal coneguda per la carolina.