bamileké

f
m
Etnologia

Individu d’un poble de llengua bantúida dels altiplans del Camerun Occidental, que formen el País Bamileké, amb capital a Dschong.

Són d’origen i de cultura comuns. Els bamilekés (uns 500 000 individus) es dediquen principalment a l’agricultura (mill, blat de moro, cacauets) en petits camps encerclats. Treballen els metalls i coneixen els teixits i la fabricació de terrissa. Habiten en petits poblats d’altes cases quadrangulars de coberta piramidal. La família és patriarcal polígina, i són de religió musulmana. Constitueixen un dels pobles més importants del Camerun, i es dediquen principalment al comerç en diverses regions de l’estat, fora de llur país d’origen.